Fa molt temps a Xina, entre la dinastia Sung i la Ming (segles XIII – XIV), Zhang San-Feng vivia i ensenyava a les majestuoses muntanyes de Wu Dang. El cim principal es diu Tianzhu (Pilar del cel) i sobresurt entre les 72 cims que l’envolten.
Fa un dia agradable i Zhang San-Feng realitza un dels seus habituals passejos, conscient d’estar en una de les quatre muntanyes sagrades del taoisme.
Un moviment d’agitació i so d’activitat li criden l’atenció i observa el combat entre una grua i una serp.
La serp ataca veloç, flexible i enèrgica. La grua, davant cada atac de la serp aleteja les ales amb gosadia i valentia, de manera que produeix el buit al mateix temps que envesteix amb el llarg bec a la serp.
La serp, davant el contraatac de l’au, oneja el cos i intenta mossegar-la. Com? Evitant els bruscs i poderosos cops de bec de manera fascinant. Els moviments de la serp són suaus, sinuosos, lents i continus. A continuació, ataca amb rapidesa.
Més que un enfrontament sembla un ball coordinat. Sempre que un ataca, l’altre cedeix sense oposar resistència i contraataca a l’oponent.
És una lluita instintiva que reflecteix el continu equilibri i el principi de cedir per guanyar, emmotllar-se al rival, sense destruir.
Es diu que, durant el combat, el cos de la serp dibuixava en el sòl el símbol del Tai Ji (Tai Txí), en què es representen els principis Yin-Yang interactuant, transformant-se l’un en l’altre en un cicle sense fi.
El monjo Zhang San-Feng comprèn en aquest moment que el moviment circular i continu és preferible al moviment rectilini i intermitent. També s’adona que en un combat la duresa i la força no tenen gens que fer contra la flexibilitat i l’agilitat, que s’acabaran per imposar.
Zhang San-Feng aplica els principis que ha observat en el combat entre la grua i la serp i fusiona els ensenyaments taoistes, la medicina tradicional xinesa i les arts marcials per crear el Tai Ji Quan (Tai Txí Txuan).
Els quatre principis del Tai Txí Txuan segons Zhang San-Feng
Zhang San-Feng diu que si la lluita no inclou els quatre principis següents, no és lluita Tai Txí:
– Utilitzar sempre calma en contra d’acció (quietud contra moviment).
– Utilitzar suavitat contra duresa (relaxació contra tensió).
– Utilitzar lentitud contra rapidesa (precisió contra rudesa).
– Simplicitat contra grup (una tècnica pot enfrontar-se a molts).
Convé recordar que tots els moviments del Tai Ji Quan són circulars, igual que les línies del diagrama del Tai Ji, conegudes com Bei Si Kou.
Va ser Zhang San-Feng el creador del Tai Txí Txuan? Existeix una cançó taoista que es recorda en Wudang i que explica que el testimoni de la lluita entre l’au (de vegades grua, de vegades garsa) i la serp no va ser Zhang Sanfeng, sinó Huangdi, l’Emperador Groc, el mateix que segons la tradició ens va llegar els principis de la medicina tradicional xinesa.
La veritat és que el Tai Txí Txuan és un art marcial intern amb provats beneficis per a la salut, ja que la pràctica constant conrea el Txi, l’energia interna que nodreix als éssers vius.
El Tai Txí Txuan està molt relacionat amb les teories de la medicina tradicional xinesa sobre el Txi, ja que els moviments de Tai Txí Txuan estan dissenyats perquè el Txi pugui fluir lliurement per tot l’organisme. Per això practicar Tai Txí és font de salut.
Gràcies pel temps compartit.
Cuida l’esperit.
