La tradició del dejuni podem trobar-la en moltes cultures per diferents raons. Cadascun té els seus motius, ja siguin voluntaris o no. No pretenc fer una llista, però m’agradaria esmentar algunes causes.

Alguns dejunen per motius religiosos, i cada religió dictamina com dejunar, quan i dóna els seus motius.

Uns altres dejunen per a depurar l’organisme, i l’utilitzen com una eina dietètica. És recomanable acudir a persones professionals en el tema abans, durant i després de seguir algun dejuni, ja que a vegades es popularitzen idees que poden perjudicar la salut. Per què dic després? Sortir d’un dejuni, especialment prolongat, té les seves pautes. Tan important és saber com fer-ho com saber de quina manera gradual tornar a la normalitat nutricional.

Uns altres dejunen perquè no tenen menjar, i no tenen més remei que dejunar. Ja els agradaria tenir la seguretat de poder menjar almenys una vegada al dia tots els dies.

Normalment, el dejuni s’associa a abstenir-se totalment o parcialment de menjar o beure, habitualment per un període de temps determinat.

No obstant això, hi ha un altre tipus de dejuni diferent: és el dejuni que li resulta agradable a Yahvéh. Recorda que Yahvéh és un dels noms de Déu.

Quin és el dejuni agradable a Yahvéh?

No sabeu quin és el dejuni que m’agrada?

Rompre les cadenes injustes,

desfer els lligams del jou,

deixar anar lliures els oprimits,

trencar tots els jous;

partir el teu pa amb el qui té fam,

acollir els pobres que no tenen casa,

si veus algun nu, vesteix-lo,

i no fingeixis d’ignorar la teva carn.

(Isaïes 58:6-7)

El dejuni que proposa Yahvéh és clar: ens demana que dejunem de les accions que ens fan oprimir als altres, perquè ens vol lliures.

Ens demana que dejunem de fer gestos amenaçadors, perquè vol que l’Amor i la Misericòrdia guiïn les nostres accions.

Ens demana que dejunem de l’avarícia i la cobdícia, perquè vol que compartim el pa amb el famolenc i vestim al nu, entre altres coses. És la idea de l’almoina: ajudar voluntàriament sense esperar res a canvi. És una mostra de Misericòrdia, a més de Justícia.

Ens demana, en definitiva, que dejunem de l’Ego (sempre centrat en el seu petit món, tapant les nostres febleses i fent-nos creure en un fals jo, en un jo il·lusori), perquè ens vol lliures i que la nostra veritable naturalesa brilli.

Yahvéh vol que siguem abundants i que siguem responsables i conscients de les nostres vides. Sap que el mantenir a ratlla a l’Ego amb Amor i Misericòrdia, fa que les ombres s’il·luminin com si fos el migdia d’un assolellat dia.

Per això vol que dejunem de l’Ego, especialment de la supèrbia (del llatí superbus: “estar per damunt”, “alterós”), és a dir, d’Ego apoderat , i siguem humils.

Per què el dejuni és bo?

Quan hi ha Amor, hi ha confiança i autoestima. L’Amor ens fa sentir segurs, no hi ha lloc per a la por.

El dejuni que proposa Yahvéh sadolla a l’ànima abatuda i ens fa lliures i abundants.

El dejuni que li agrada és coherent amb el que espera de nosaltres. Recorda que segons els profetes de l’Antic Testament, Yahvéh ens reclama tres coses: practicar la Justícia , estimar la Misericòrdia i caminar humilment amb el teu Déu.

Jesús resumeix el que s’espera de nosaltres: “ Estimaràs al Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment. Estimaràs al proïsme com a tu mateix”.

Quan estimem tant a algú (Amor en majúscules), volem estar al seu costat, volem que estigui bé, volem actuar per al benestar comú i ens fa treure el millor de nosaltres mateixos. Imagina’t com seria el món si actuéssim amb Justícia (correctament), Misericòrdia (amb el cor) i amb humilitat (sense Ego).

Gràcies pel temps compartit.

Cuida l’esperit.