Llegenda de Orihime i Hikoboshi

La filla del déu del cel, Orihime (significa princesa teixidora), tenia una bellesa excepcional i era una excel·lent teixidora. Es dedicava a fer els vestits dels déus. Treballava tot el dia al costat del riu Amanogawa, es dedicava tant a teixir que no havia tingut l’oportunitat d’enamorar-se de ningú.

Un dia, el seu pare li va presentar a Hikoboshi (significa el pastor dels estels), un pastor de bous. Era un noi de cor noble i molt treballador.

Els dos es van enamorar profundament només veure’s. Amor a primera vista!

Es van casar de seguida, i tots dos gaudien tant de la seva companyia i estaven tan pendents l’un de l’altre, que van començar a descurar els seus treballs: Orihime ja no teixia i Hikoboshi va descurar als bous, que es van dispersar per tot el cel. Molts van provocar destrosses. Alguns van caure malalts.

El déu del cel es va enfadar molt i va decidir castigar-los per faltar a les seves responsabilitats tant de temps. Els va separar en el cel: va col·locar a cadascun d’ells en una riba diferent del riu celestial Amanogawa per assegurar-se que no es veurien. Orihime en la riba Est, i Hikoboshi en la de l’Oest.

Els dos estaven molt tristos,separats per l’ample riu celestial sense poder-se reunir. Orihime plorava tan desconsoladament per no poder estar amb el seu estimat espòs, que al final el déu del cel es va compadir del sofriment dels dos enamorats.

Els va donar la possibilitat de tornar-se a veure una vegada a l’any: el setè dia del setè mes. Sempre que haguessin complert amb les seves obligacions durant tot l’any.

Tots dos, Orihime i Hikoboshi van tornar a les seves tasques, fins que va arribar l’esperat dia en el qual tornarien a veure’s. Quan va arribar el setè dia del setè mes, emocionats, van anar a la riba del riu per trobar-se, i quina decepció! No hi havia manera de creuar el riu! Era molt ampli, el corrent era fort i no hi havia pont per poder-ho creuar…

Quina desesperació! Tot un any separats i ara estaven tan a prop i tan lluny… Orihime va començar a plorar desconsolada.

Un esbart de garses es va compadir dels enamorats i van decidir ajudar-los. Van formar amb les seves ales un pont perquè poguessin creuar el riu Amanogawa. Finalment, la feliç parella va poder reunir-se per fi.

Les garses van prometre que cada any tornarien per formar el pont, amb una única condició: el cel havia d’estar sense núvols. Si plovia i feia malament temps o estava ennuvolat, els dos enamorats haurien d’esperar a l’any següent per trobar-se de nou.

Així, els dos enamorats tornen a reunir-se cada any el setè dia del setè mes, sempre que el cel estigui sense núvols.

I aquesta és la llegenda que dóna lloc al festival de les estrelles: Tanabata (七夕 “La nit dels set”).

Existeixen diverses variacions, i aquesta és una de les més conegudes.

En una altra versió de la història ens expliquen que, abans que el pare de Orihime els separés, l’enamorada parella va tenir dos fills. Quan van separar a Orihime i Hikoboshi, els fills els van col·locar en la mateixa riba en la qual estava el pare.

Aquí pots veure un video (en japonès, amb subtítols en castellà) en el qual s’explica aquesta història, via Mercado Latino:

Aquí tens una simpàtica representació amb titelles (en castellà) de la història de Orihime i Hikoboshi que van fer els alumnes de Bàsic 3 de Nichiboku, via Makoto Kawano:

Cançó tradicional del Tanabata

Els enamorats només es trobaran si el cel està sense núvols, i com tots desitgen que Orihime i Hikoboshi es trobin, els nens canten una cançó perquè el cel estigui en les condicions adequades.

Aquí tens la lletra (prové de la Viquipèdia):

ささのは さらさら

のきばに ゆれる

お星さま きらきら

きんぎん すなご

ごしきの たんざく

わたしが かいた

お星さま きらきら

空から 見てる

Sasa no ha sara-sara

Nokiba ni yureru

Ohoshi-sama kira-kira

Kingin sunago

Goshiki no tanzaku

watashi ga kaita

Ohoshi-sama kirakira

sora kara miteiru

Les fulles de bambú murmuren,

bressolant-se en el ràfec de la teulada.

Els estels brillen

en els grans de sorra daurats i platejats.

Les tires de paper de cinc colors

ja les he escrit.

Els estels brillen,

ens miren des del cel.

i un video, via NoriUnni que consta de dues parts: en la primera es mostra com es balla, a continuació, surten les lyrics (lletra de la cançó) per si t’animes a cantar-la.

 

TANABATA: Festival dels Estels

En el setè dia del setè mes es reuneixen Orihime i Hikoboshi . Quin dia és?

Depèn, segons el nostre calendari solar gregorià és el 7 de juliol, i és la data en què se celebra a Japó: es diu Festival dels Estels. Hi ha excepcions, com en Sendai, que ho celebren el 7 d’agost.

No obstant això, aquesta antiga llegenda és d’origen xinès i es celebra el setè dia del setè mes lunar del calendari xinès. És coneguda com Qi Xi (七夕 la nit dels sets) i es diu el Festival dels Enamorats, o el Sant Valentí xinès. El setè dia correspon al primer quart lunar i el setè mes lunar acostuma a caure entre juliol i agost.

Al Japó s’adopta aquest festival en l’era Heian en el palau imperial de Kyoto. Durant l’era Edo es generalitza a la majoria de la població japonesa.

Avui ens centrem en el 7 de juliol (el setè dia del setè mes del calendari solar), que és quan es celebra a Japó el festival dels estels (Tanabata): els dos enamorats estan representats per estrelles.

Orihime és l’estel Vega, de la constel·lació de Lyra (lira). A Japó veuen la constel·lació de la teixidora, en lloc d’una lira, com en occident. Es troba a l’est de la Via Làctia.

Hikoboshi és l’estel Altair, de la constel·lació del Aquila (àguila). Els dos estels menys brillants que l’acompanyen representen als dos fills: Tarazed i Alshain. Se situen a l’Oest de la Via Làctia.

El riu Amanogawa és la Via Làctia.

L’esbart de garses està representat per la constel·lació Cygnus (cigne), l’estel més brillant és Deneb. La Via Làctia passa per la constel·lació del cigne.

En el setè dia del setè mes lunar, la lluentor de la Via Làctia s’esmorteeix a causa de les condicions de llum, de manera que sembla que hi hagi un pont entre ambdues estrelles. És interessant assenyalar que en la constel·lació del Cigne es troben nombroses nebuloses i hi ha alguna fosca i es veuen com a taques negres dins del riu d’estels de la Via Làctia, tal vegada inspiressin les garses de la llegenda.

Es diu que Orihime (Vega) i Hikoboshi (Altair) són tan feliços junts que poden concedir qualsevol desig, ja que no hi ha poder més fort que l’amor veritable.

Així que els japonesos escriuen els seus desitjos, al costat dels seus noms, en tires de paper de diferents colors (tanzaku). Sembla que antigament els colors representaven als cinc elements: vermell (foc), verd (fusta), groc (terra), blanc (metall) i negre (terra).

 

Després pengen els desitjos en branques de bambú. A la mitjanit o l’endemà, els japonesos tiren els seus desitjos al riu, perquè arribin al riu celestial (Via Làctia) o els cremen en fogueres perquè es dirigeixin al cel. En tots dos casos, l’objectiu és que els desitjos arribin fins a la parella d’enamorats perquè els hi concedeixin.

També poden escriure poemes a la feliç parella. D’aquí ve anomenar juliol com a mes de les lletres (fumizuki), pels poemes.

Les llargues tires de paper que decoren els carrers evoquen els estels de la Via Làctia.

Durant el festival hi ha desfilades, música, fires, llocs de menjar… i a la nit, focs artificials!

Aquí tens un video, via Discover the Spirit of Japan – Japan Videos que mostra el Tanabata en Sendai (ciutat japonesa que ho celebra el 7 d’agost, data més propera al setè dia del setè mes del calendari lunar):

El Triangle d’Estiu. Diferències entre asterisme i constel·lació.

Els dos enamorats es representen pels estels Vega (Orihime) i Altair (Hikoboshi). L’esbart de garses per Deneb. Aquests tres estels, Vega, Altair i Deneb formen l’anomenat triangle d’estiu. Es pot veure en l’hemisferi nord durant les nits d’estiu.

El triangle d’estiu és un asterisme, és a dir, un grup d’estels que recorden a una forma concreta. Tal vegada et preguntis: és el mateix que constel·lació? No exactament. La diferència està en què La Unió Astronòmica Internacional (UAI), allà pels anys 1930, va definir la constel·lació com una regió en el cel que conté estels, formin o no figures recognoscibles. Van dividir el cel en 88 constel·lacions, és a dir, en 88 zones.

D’aquesta manera, la constel·lació està formada per tots els estels que es troben en una zona del cel (normalment es diu de la mateixa manera que l’asterisme predominant en ella).

En canvi, l’asterisme pot ser una fracció d’una constel·lació, formada per uns pocs estels o també pot estar format per diversos estels que no pertanyen a la mateixa constel·lació.

Els asterismes ajuden a recordar i reconèixer constel·lacions.

A continuació van un parell d’exemples per aclarir els conceptes de constel·lació i asterisme:

– Dins de la constel·lació de la Ursa major es troba l’asterisme de l’Óssa Major, segur que et sona: té una forma que recorda a un ós, un carret, un cassó, una cullera… La imaginació no té límits! Compte! No confondre amb l’Óssa Menor, que és la mateixa forma però més petita, i és on es troba Polaris, l’estel Polar, que actualment assenyala al nord geogràfic.

– Dins de la constel·lació de Taure es troba l’asterisme de les Plèiades.

Hi ha diferents classes d’asterismes. El triangle d’estiu és un asterisme estacional, també anomenat gran asterisme en estar format per estels de diverses constel·lacions i coincidir en una estació de l’any. Aquests estels, vistos des de la Terra, sembla que tinguin una disposició característica.

En el cas del Triangle d’Estiu és la forma geomètrica del triangle, i l’estació és l’estiu.

Els vèrtexs del triangle d’estiu són els estels principals de tres constel·lacions diferents: Vega (de Lira), Deneb (del Cigne) i Altair (de l’Àguila). Cadascuna té una història associada en la tradició occidental, que deixo per un altre post.

Observar el Triangle d’Estiu

Depèn de la contaminació llumínica que hi hagi, veiem més o menys estels en el cel nocturn, i es pot observar la Via Làctia o no.

Pots observar en aquest vídeo com la Via Làctica s’eleva des de l’horitzó, augmenta gradualment l’altitud i contemplar el triangle d’estiu en la nit de Tanabata a Japó, via aomorigonta:

On visc puc veure el triangle d’estiu, però no la Via Làctia, la qual cosa és una llastima.

Si vols localitzar fàcilment les constel·lacions (i també on es troben els planetes) hi ha una App que m’agrada i utilitzo, especialment en ciutat (per tema lluminositat), es diu SkEye|Astronomy, pots trobar-la gratuïta en la Play Store de Google (també pots fer servir qualsevol altra App que et permeti identificar estels, amb aquesta també pots situar a planetes, galàxies i nebuloses. Consti que no tinc interès comercial en aquesta App).

Aquí tens unes captures de pantalla de les constel·lacions del triangle d’estiu fetes amb la App (estan a la distància que permetia veure la constel·lació sencera):

Gaudeix amb la contemplació dels estels!

 

 

 

Gràcies pel temps compartit.

Cuida l’esperit.