Què és una Jack o’Lantern?
Jack o’Lantern és el nom que rep la típica llanterna de Halloween, feta amb una carabassa tallada, il·luminada des de l’interior, ja sigui gràcies a una vela, a carbó, a leds …
Procedeix del costum de posar llanternes fetes amb vegetals en les finestres. Podien estar fetes amb naps, patates, remolatxes, carabasses…
Es feien per guiar i donar la benvinguda als fantasmes i a les ànimes dels familiars morts que tornaven a recórrer la terra dels vius. A més, es creia que evitaven que els esperits malignes entressin a les cases.
La llegenda de Jack o’Lantern (Jack el de la llanterna)
Existeixen diferents versions de la història de Jack. No obstant això, coincideixen en l’essencial:
Stingy Jack (Jack el tacany) és astut i aconsegueix fer un tracte amb el diable perquè no pugui reclamar la seva ànima en un període de temps determinat. Quan Jack mor, pel seu comportament no pot accedir al cel, però tampoc pot entrar en l’infern: el pacte que havia fet amb el diable segueix vigent.
D’aquesta manera queda condemnat a vagar entre el cel i l’infern fins al dia del judici, amb l’única companyia d’una llanterna per il·luminar el seu camí.
Entre les versions que hi ha, m’agrada la manera en què s’expressa la següent llegenda de Jack el de la llanterna.
A continuació pots gaudir d’un vídeo sobre La Història Real de la Carabassa de Halloween, via Fredd J:
Quan va començar la llegenda de Jack el de la llanterna?
Si busquem referències escrites, una de les primeres la trobem en Irlanda, en 1835. La llegenda de Jack o’ the Lantern apareix en un extens article del “Dublin Penny Journal”.
No ens diu com està feta la llanterna.
Tan sols dos anys més tard, en 1837, el “Limerick Chronicle” (també irlandès) informa sobre un pub local que dóna el premi a “la millor corona Jack McLantern. Què calia fer per guanyar-ho? Fer la millor carabassa tallada.
Val la pena esmentar una vella llegenda irlandesa sobre un home anomenat Seán na Gealaí.
Sean era un “trickster” (una persona que fa “tricks”… et recorda a la frase “Trick or Treat”?), paraula anglesa que normalment es tradueix com a engalipador, trampós, timador …, és aquell que burla o enganya.
Pel seu comportament, Sean no va ser admès ni en l’infern, igual que en Jack. Podria ser el mateix? Potser. Sean és un nom irlandès que equival a John, i la forma col·loquial de dir John és Jack.
Però això no és tot, el nom complet és Seán na Gealaí, i Gealaí (del gaèlic “Gealach”, lluna) és el nom per a la mitja lluna o la lluna minvant. I era així com també anomenaven a les llanternes… En altres paraules, Seán na Gealaí significa “John/Jack de la petita lluna”, i amb el pas del temps no seria estrany que es conegués com “Jack el de la llanterna”. Tenen el mateix significat.
Carabasses tallades de Jack o’Lantern
Vols veure un tutorial sobre com fer una carabassa llanterna de Halloween Jack o’Lantern? Via Ideas FACILES DIY:
Naps tallats i buidats per dins
D’acord. Hi ha carabasses tallades, però la història popular que ens ha arribat de Jack el de la Llanterna parla d’un nap, el seu menjar preferit, que buida i talla per poder introduir la brasa eterna de l’infern i il·luminar el seu camí entre el món dels vius i els morts.
És possible buidar naps i utilitzar-los com a llanternes? Sí, i pots fer una Jack o’Lantern tradicional.
És un antic costum. Jabez Allies va ser un folklorista que ens explica en el seu llibre “Sobre les antiguitats i el folklore britànic, romà i saxó de Worcestershire” (1840) que recordava que en els dies de la seva joventut (a la fi del segle XVIII), els camperols tenien el costum de fer la “llanterna de Hoberdy”. Com la feien? Buidaven un nap, i després li tallaven ulls, nas i boca, en un estil com si fos una lluna de debò. Després li col·locaven una vela dins i la posaven en una tanca per espantar als viatgers que es desplaçaven de nit.
A continuació podem veure dos llums Jack o’Lantern fetes amb un nap (Wikipedia anglesa). La primera és de principis del segle XX i està fotografiada en el Museu de Country Life (Irlanda), via rannṗáirtí anaiṫnid. La segona és un altre exemple d’una llanterna tradicional de nap, via Bodrugan.
I on està la carabassa en la història de Jack?
Enlloc. No surt en la història publicada en 1835, com tampoc apareix el nap buidat (esmentat en la immensa majoria de versions de la llegenda de Jack).
El que ens diu és que Jack caminarà per la Terra amb una llanterna per il·luminar-li en el seu camí nocturn fins al dia del judici.
El costum de buidar naps per utilitzar-los de llanternes és clarament anterior a les carabasses: les llanternes de Hoberdy (segle XVIII) són un exemple, encara que segons sembla és un costum que prové de l’època celta.
En 1837 ja s’esmenten concursos de carabassa tallada.
Com s’arriba a la carabassa? En primer lloc, són més grans i fàcils de buidar que els naps. És lògic que les usessin. Però, quan van començar a utilitzar-se carabasses de forma massiva? Per contestar aquesta pregunta hem de dirigir la mirada cap a Irlanda, especialment al segle XIX. A causa de diferents factors, molts irlandesos van emigrar a diferents països, entre ells estava Estats Units.
L’emigració va ser molt major a partir de la gran fam que va haver-hi en aquesta època a Irlanda (1845-1849). Va haver-hi una plaga de míldiu (Phytophthora infestans) que afectava a la patata, i que va destrossar els cultius. Moltes persones van morir.
Actualment, a Dublín pots veure un conjunt d’estàtues com a record i homenatge a aquelles persones que van sofrir el període de la fam, són conegudes com Famine Memorial.
Tal vegada et preguntis, no conreaven res més? Sí, també conreaven blat i estava bé, però no ho podien tocar. Havien de lliurar-ho als terratinents anglesos.
Desgraciadament, la situació es va fer insostenible per a moltes famílies, que no van tenir més remei que deixar les seves llars enrere i començar de nou a un altre país. No només es van portar a les seves famílies i les possessions que poguessin transportar, també la seva cultura, els seus costums i les seves llegendes.
A Amèrica no van trobar naps, o eren petits. Com seguir el costum? Hi havia grans plantacions de carabasses, així que les van usar. No era la llanterna de nap tradicional, però també havien utilitzat la carabassa a Irlanda.
D’aquesta manera va començar a ser tradicional usar la carabassa tallada per fer les llanternes de Samhain.
Sí, però… Jack porta la llanterna. No és una llanterna.
Encara així… Alguna cosa no acaba d’encaixar, no? Moltes de les representacions que veiem de Jack el de la llanterna, és la pròpia carabassa el cap!
Quan va passar això? Suposo que el pas dels anys (i algun que altre segle) va unint tradicions i es fusionen idees, i la història de Jack no és una excepció. De fet, existeixen diverses versions de la història.
Existeix una variant en què Jack no vol ajudar a una bruixa a preparar una sopa en Halloween, ella li llança un encanteri i des de llavors la carabassa té aquest aspecte sinistre amb expressió maligna. Jack va acabar desapareixent dins de l’interior de la carabassa.
Des de quan té cos d’espantaocells? Amb el pas del temps, unint conceptes, la història de Jack es va unir a la de l’ espantaocells, i ja tenim el cap de carabassa amb cos humà. Per què un espantaocells? Hi ha tradició d’històries de terror associades a ell.
Sense oblidar-nos de la influència de la llegenda de Sleepy Hollow (1820): al matí següent després que teòricament Ichabod Crane es trobés amb el genet sense cap, es descobreix una carabassa destrossada al costat del barret abandonat d’ Ichabod.
Aquest detall ha motivat a representar al genet sense cap amb una carabassa tallada, a l’estil que continua en les actuals Jack o’Lantern.
Carabassa tallada igual a cap tallat
Llavors, si la carabassa representa a un cap tallat… Té sentit? Doncs sí. Recorda que la història de Jack el de la llanterna neix a Irlanda, terra celta.
I aquí entra en escena la tradició dels celtes de tallar caps.
Ens han arribat testimoniatges escrits sobre aquest ritus: tant Tito Livio (X, 26,11) com Diodor de Sicília (5, 9, 5) ens relaten com els genets gals tallaven els caps dels seus enemics morts en el combat i els penjaven dels cavalls.
Què tenien els caps tallats en especial?
Els celtes consideraven que era on estava l’ànima de la persona, i que encara que el cos hagués mort, el cap seguia viu. D’aquesta manera, tenir el cap equivalia a tenir l’esperit, el valor d’aquesta persona.
En altres paraules, tenien l’esperit de l’enemic vençut. Així, des del punt de vista celta, no se li permetia anar al més enllà i se li obligava a protegir al posseïdor del cap, al que li passava la seva força i valentia.
El ritual celta dels caps tallats no és una cosa exclusiva del món celta. El culte al cap és un culte antic: podem trobar-ho en l’Edat del Bronze, en l’anomenada Cultura dels Camps d’Urnes.
Els estudis porten a relacionar el cap com a símbol solar.
Avui ens centrem en la cultura celta. I encara hi ha un parell de punts interessants a esmentar.
Què feien amb els caps tallats?
Estrabó (IV, 4, 5) i Diodor (V, 29) ens ho expliquen: els guerrers, cantant, s’emportaven els caps amb ells per clavar-los en les portes principals (anomenades propilaia). No era un fet aïllat, es veien en moltes zones. Els caps dels enemics poderosos eren conservats dins d’un cofre.
D’aquesta manera els pobles celtes mostraven orgullosos els seus trofeus de guerra: els cranis dels enemics morts. No els canviaven per res, ni tan sols per grans fortunes.
Per què? Perquè consideraven que eren amulets protectors, tant d’aquest món (enemics invasors) com de l’altre (mals esperits i éssers demoníacs).
Ara, digues, no et resulta familiar? Ja saps, el costum de Halloween de penjar carabasses tallades en la porta de casa per protegir dels mals esperits. O col·locar-les en llocs destacats dins de la casa i mostrar-les amb orgull.
Veus ara les carabasses tallades de la mateixa manera?
Com Jack el de la llanterna ha passat a ser la icona de Halloween?
Cada vegada va ser més acceptat tenir una llanterna feta amb una carabassa tallada, il·luminada amb una vela o amb un tros de carbó.
El tallar-la pot arribar a ser molt creatiu i, a més, es poden fer riques receptes amb la carabassa.
Quan s’associa el nom de Jack o’Lantern i Halloween?
L’1 de novembre de 1866 en el “Daily News” (Kingston, Ontari) s’explica que l’antic costum de disfressar-se i de fer cares il·luminades amb les carabasses es manté entre la gent jove. (Font: Wikipedia).
L’auge de la carabassa tallada comença en 1921, amb la primera desfilada de Halloween celebrada a Minnesota (USA). Va tenir tanta acceptació que en els anys següents se sumaven més i més estats a realitzar desfilades en Halloween, fins que ha arribat a la gran popularitat que té avui dia a Estats Units.
Quan veus una carabassa tallada, penses: Halloween.
La llanterna de carabassa
La carabassa (o el nap) no es talla sense més, se li afegeix una vela encesa. Quin sentit té?
És Halloween, la nit abans del dia de Tots els Sants. Aquesta nit, en la cultura celta, es diu Samhain.
Samhain és un dia important al món celta, és un dels dos dies de l’any en què s’obre la porta que separa el món dels vius i el dels morts. Els morts tornen al món dels vius, i els vius poden anar a l’altre costat.
Per a què creus que els celtes podrien posar veles en les calaveres que penjaven en les seves llars?
Per il·luminar i mostrar el camí de retorn a la llar als morts de la família, unint així als vius amb els avantpassats morts. Donaven la benvinguda als ancestres. I els mals esperits? Els caps il·luminats des de dins amb veles o carbó els allunyen.
El canvi continu i imperceptible de la història va actuant. Els romans obliguen als celtes a abandonar costums com tallar caps. La tradició perviu en l’art com a muts caps de pedra als edificis, també per naps buidats per dins i tallats. Els engranatges del temps segueixen girant i els naps són substituïts per carabasses tallades i anomenades Jack o’Lantern.
És aquest l’únic llegat celta de Halloween? No, ni molt menys. Disfressar-se en aquest dia també ho és. Segons sembla també Jack, encara que hauria de dir Jock, té un lloc destacat en el “Trick or Treat” (traduït habitualment de forma errònia com a truc o tracte).
Et convido a llegir el següent article: “Halloween: Disfresses i Trick or Treat”.
Gràcies pel temps compartit.
Cuida l’esperit.
