Torna el Nadal. Un adorn que tots posem és l’Estel de Nadal: en el pessebre, en l’arbre, en els tovallons de paper… Ja sigui en un lloc o un altre, col·locarem almenys un Estel de Nadal.

Quan sortim al carrer, en la il·luminació trobarem segurament llums en forma d’estels en alguna dels carrers, igual que apareixeran com a adorn en molts papers d’embolicar regals.

Recorden a l’Estel de Betlem que va guiar als Mags d’Orient fins a on estava el nen Jesús.

1Després d’haver nascut Jesús en Betlem de Judea, en el temps del rei Herodes, uns mags d’Orient es van presentar a Jerusalem, 2dient: “On està el que ha nascut, el rei dels jueus? Perquè hem vist el seu estel en l’orient i venim a adorar-ho”. 3En sentir això el rei Herodes es va torbar i amb ell tota Jerusalem” (Mateo 2:1-3)

Imagina’t! Fa uns 2.000 anys la zona d’Orient Pròxim estava tan plena de conflictes com avui dia. Només que en aquella època els que s’enfrontaven eren els romans, que estaven en l’oest, i els parts (nom llatí per als perses), que estaven en l’est. Quin era el centre estratègic? El mateix que avui dia: Jerusalem.

Fa uns dos mil·lennis, a Jerusalem, a la regió de Judea, governava el rei Herodes el Gran. El regne que tenia era considerable: Judea, Idumea, Samaria, Galilea, Perea i diverses regions més. Governava amb mà de ferro, ja que havia de mantenir la pau en una zona conflictiva. Regnava perquè Roma l’hi permetia. Roma havia conquistat la regió, i mentre se supedités a ella, podria seguir regnant com a vassall de Roma.

A ningú li feia gràcia la situació i hi havia molt malestar. Les agitacions i revoltes eren constants: no volien a l’imperi romà.

I un dia es presenten en el palau de Jerusalem uns desconeguts de l’altre costat de la frontera, procedents de l’imperi part, per venir a veure al rei dels jueus que ha nascut, que està a Judea i que hi ha un senyal del cel.

Quin naixement? Si no hi ha hagut cap a palau! Senyal del cel? Quin? Qui i quin senyal amenaça el meu tron? Va haver de pensar Herodes.

A l’arribada dels Mags, Herodes ja feia més de trenta anys que era rei. No li feia gràcia cedir el que tant li havia costat mantenir.

Herodes, com la resta de jueus, creia en la profecia d’un Messies que establiria una nova era de pau i llibertat. Ho esperaven, però encara no arribava. Seria el de la profecia que havia de regnar sobre Israel?

Ell, Herodes, era el rei!

No renunciaria al tron!

Havia reconstruït i ampliat el Temple de Jerusalem!

Havia creat un sistema per proveir d’aigua a Jerusalem, la ciutat sagrada!

Havia construït les fortaleses de Masada i Herodion!

Havia fundat ciutats!

Cesarea Marítima tenia un port magnífic gràcies a ell!

El poder de Herodes es veu amenaçat per la profecia d’un desconegut que fa poc que ha nascut, al que acompanya el prodigi d’un misteriós estel. Quin estel és? Molts estudiosos s’han fet la mateixa pregunta al llarg dels segles i han tractat de trobar una resposta.

Gràcies a ells puc realitzar aquest article.

L’Estel de Betlem no és un estel qualsevol

Quan mirem al cel a la nit podem observar els estels. Si ens fixem en la posició d’una estrella i tornem a mirar-la en una hora, veiem que aparentment s’ha desplaçat d’est a oest. Això és el reflex del moviment de rotació de la Terra (gira sobre si mateixa).

A més, tots els estels semblen girar al voltant de Polaris (en la constel·lació de l’Óssa Menor), l’actual estel polar.

No obstant això, quan els Mags es van posar en camí des del palau d’Herodes, l’estel de Betlem es va comportar d’una manera molt diferent. En el Nou Testament es pot llegir en Mateo 2:9 com els va guiar:

Ells, després de sentir al rei, es van posar en camí, i heus aquí que l’estel que havien vist en l’Orient anava davant d’ells, fins que va arribar i es va detenir damunt del lloc on estava el nen.”

El palau de Herodes estava a Jerusalem i Betlem està a uns 9 km al sud de Jerusalem. L’estel segueix un camí poc usual.

Si suposem que els Mags van sortir de la ciutat de Babilònia (està a uns 110 km al sud de Baghdad), van fer uns 900 km mentre seguien a l’estel des d’Orient fins a Jerusalem, d’oest a est (recordes cap a on es mouen els estels en la volta celeste? No és un estel corrent).

Després, una vegada a Jerusalem, l’estel canvia de rumb, i va cap al sud, davant d’ells. Per si no fos poc, després s’atura una vegada ha arribat a la destinació. A quin estel van seguir els Mags?

L’Estel de Betlem va poder ser un estel fugaç?

En ocasions, podem veure com un estel brilla i travessa els cels: és un estel fugaç. En realitat és un meteor, és a dir, una roca o pols interestel·lar que cau en l’atmosfera de la Terra, s’escalfa i crema, de manera que pot veure’s un deixant que solca els cels.

Existeix la hipòtesi que l’Estel de Betlem va ser un estel fugaç. Pot desplaçar-se pel cel en qualsevol direcció.

Encara així, no podria haver estat un sol meteor, si seguim aquesta hipòtesi haurem de considerar dos meteors: un que els guiaria fins a Jerusalem i un altre fins a Betlem. Ja seria casualitat que anessin al moment adequat i en la direcció precisa, però encara admetent-ho, hi ha dos punts a tenir en compte:

Un, al llarg de l’any hi ha molts meteors. Sabem que hi ha pluges periòdiques de meteors, com les perseides, però es parla d’un estel, no de molts. A més, era un esdeveniment únic, no podia ser alguna cosa que veiessin tots els anys. També hi ha estels fugaços únics.

Però, què tindria d’especial perquè la consideressin com a senyal que un nou rei ha nascut? És un fenomen relativament habitual.

Dos, un estel fugaç es caracteritza per això mateix, per ser fugaç, breu. Dura uns segons. I no és el cas. Per la tradició, donem per descomptat que els Mags van viatjar en camell. Els camells viatgen entre 30 i 60 km al dia. Si van recórrer uns 900 km, trigarien a arribar a Jerusalem entre dues i tres setmanes com a mínim.

A més, els estels fugaços no es detenen en el cel.

Els Mags no van poder seguir des d’Orient a un estel fugaç. Hipòtesi descartada.

L’Estel de Betlem va poder ser un cometa?

Antigament, als estels se’ls anomenava estels barbats o amb cabellera. Anem a veure aquesta hipòtesi. És una idea que es remunta almenys al s. III d. de C., Orígens va deixar escrit que l’Estel de Betlem podria haver estat un cometa.

A més, en l’Edat Mitjana trobem una clara referència a aquesta hipòtesi gràcies a Giotto, i gràcies a ell la majoria d’estels que col·loquem com a adorn en el pessebre tenen una cua.

Giotto en 1305 va pintar un fresc en la Capella dels Scrovegni, a Pàdua, al nord d’Itàlia. Es tracta de l’escena en què els Mags estan donant els regals al nen Jesús.

Pot veure’s que l’estel és un cometa. Segurament Giotto es va inspirar pel cometa que es va poder veure durant més d’un mes en 1301.

Tant Giotto com a Orígens van veure el mateix cometa. Quin? Un dels més coneguts en la nostra cultura: el cometa Halley.

El cometa Halley s’aproxima a la Terra més o menys cada 76 anys. Vaig tenir la sort de veure-ho quan era petita, en 1986. Els meus pares van comprar un planisferi per poder seguir la trajectòria del cometa Halley en el cel nocturn.

Es va parlar molt del cometa i em sembla recordar que hi havia una exposició en el Museu de la Ciència de Barcelona, que vam anar a veure. O tal vegada fora en el planetari del mateix museu. La veritat era que va ser emocionant.

Vaig veure el mateix cometa que milions de persones a través dels segles!

Tan se val que les condicions per veure-ho no fossin les més favorables. Tan se val que et diguin que en realitat és un tros de gel brut d’uns quants km amb forma de cacauet, que quan s’aproxima al Sol la calor fa que es comenci a fondre el nucli de gel i que el gel evaporat al costat de la pols que s’allibera forma la cua del cometa.

És preciós veure com es mou pel cel. Es va poder veure durant gairebé tot l’any. Fascinant.

Podrem tornar a veure-ho quan Halley torni l’any 2061. Llavors ja seré una iaia i seran dues vegades que ho hauré vist. Quina sort!

Vaig veure l’Estel de Betlem en observar el cometa Halley? Dura molt més que un estel fugaç, i es desplaça davant dels estels “fixos”. Va passar prop de la Terra en l’època del naixement de Jesús?

Gràcies als astrònoms xinesos, està registrada una estrella escombra (cometa) que va brillar amb força uns dos mesos. Xina està en una latitud semblant a Terra Santa, així que el que van veure ells també va haver de veure’s per Orient Mitjà. Els Mags perses veien el mateix cel que els xinesos.

D’acord, sabem que es va veure un cometa, i sabem que va ser el Halley (les dates concorden). Però hem de descartar-ho per dos motius: el primer és el detall que els registres xinesos assenyalen que va succeir l’any 12 a. de C.

La majoria d’estudiosos situen el naixement de Jesús entre els anys 6 i 2 a. de C. (l’any 525, el monjo Dionís l’Exigu va cometre un error en calcular l’any de naixement de Jesús: no és que Jesús naixés abans que ell mateix, és que el monjo es va equivocar en passar els anys passats des de la fundació de Roma als anys passats des del naixement de Jesús). Així que el cometa Halley va passar anys abans que naixés Jesús.

El segon és que els estels s’han associat tradicionalment a desastres, mals presagis, morts, guerres, plagues, fams… i no a senyals del cel per a naixements de reis, ni a l’arribada del Salvador de la humanitat.

Així que no, tampoc l’Estel de Betlem va ser un cometa.

L’Estel de Betlem va poder ser una nova o una supernova?

En els registres xinesos apareix descrit un cometa, però sense la típica cua, l’any 5 a. de C. S’ha especulat si podria ser una nova o una supernova.

És el fenomen que en 1604 observa l’astrònom Johannes Kepler: apareix la llum d’un nou estel, que brilla molt durant més o menys un any i després desapareix. Kepler l’anomena Nova (nova en llatí).

Al llarg del s.xx s’observen des de la Terra diverses nova a la mateixa zona que els registres xinesos de l’any 5 a.C: en la constel·lació de l’Àguila, que es troba prop del centre de la galàxia Via Làctia.

Què hi ha allà?

En aquesta zona, a uns 23.000 anys llum de la Terra, existeixen dues estrelles que mantenen un “ball” perillós, orbitant una molt a prop de l’altra. És el que es coneix com a sistema binari en interacció. Una dels estrelles és una nana blanca.

La nana blanca està llevant matèria a l’altre estel, com una aspiradora, i va absorbint més i més gas hidrogen de la superfície de l’estel que l’acompanya. D’aquesta manera la nana blanca augmenta la densitat i la gravetat.

Arriba un moment en què aconsegueix una temperatura crítica de gas hidrogen, situat bàsicament en la superfície a causa de la intensa força gravitatòria que hi ha allà, i es produeix la fusió nuclear. Llavors esclata alliberant gran quantitat d’energia, en forma de radiació electromagnètica molt brillant. La llum de l’explosió arriba a la Terra, i es creu que un nou estel ha nascut.

Una nova sorgeix per una explosió de les capes superficials de l’estel. Per tant, si les condicions són les adequades, el procés torna a iniciar-se una altra vegada. És a dir, la nana blanca torna a absorbir hidrogen de l’altre estel fins que torna a esclatar en arribar una altra vegada a la massa crítica. Si torna a ser en una part de la superfície, es repeteix el procés.

Si l’explosió de l’estel és total, l’anomenem supernova. La lluentor de l’estel d’una supernova és molt més potent que una nova. És un estel que ha mort

Vols veure com és? La NASA va captar l’explosió d’una supernova. L’esclat brillant de l’ona de xoc només dura 20 minuts. Pots observar a continuació un vídeo on es mostra l’animació de tot plegat en 30 segons, via NASA’s Ames Research Center:

Sigui nova o supernova, roman a la mateixa regió de cel ple d’estrelles: no canvia de posició en relació als estels “fixos”. Així que no va poder guiar als Mags d’Orient, per la qual cosa tampoc va poder ser l’Estel de Betlem.

La interessant observació de Kepler

Kepler observa una rara conjunció de Mart, Júpiter i Saturn. És a dir, els planetes semblen que estiguin més a prop entre si, des del nostre punt de vista sembla que estan a la mateixa zona del cel.

Kepler es pregunta si hi ha relació entre la Nova i aquesta rara conjunció de Mart, Júpiter i Saturn. Les energies combinades dels planetes podrien haver creat un nou estel per després fer-lo desaparèixer? i si va passar el mateix amb l’Estel de Betlem?

Kepler va començar a fer càlculs per saber on estaven els planetes per l’època en què va néixer Jesús i va descobrir que va haver-hi una conjunció semblant l’any 7 a. de C. Com Kepler coneixia els errors del calendari, va pensar que mitjançant la conjunció planetària es va produir l’Estel de Betlem.

Kepler va ser un excel·lent astrònom i matemàtic al que devem les lleis sobre el moviment dels planetes en l’òrbita que segueixen al voltant del Sol i que va exercir un paper important en la revolució científica. Val la pena escoltar-li.

Avui dia sabem que les conjuncions no provoquen supernoves, Kepler no ho va interpretar adequadament, però no anava tan mal encaminat. Va estar prop de la resposta. Sabies que antigament anomenaven estels errants als planetes?

Et convido a llegir el següent article: “Nadal: L’Estel de Betlem (II) Què és i senyals que va fer en el cel

Gràcies pel temps compartit.

Cuida l’esperit.