Bei si kou i diagrama de Lái Zhīdé
Voler entendre el món que ens envolta no és res de nou. Al llarg dels segles han hagut moltes explicacions. Avui ens centrem en Lái Zhīdé, va viure en el s. XVI, durant la dinastia Ming. També és conegut pel seu nom taoista, Lái Qútáng.
Després d’uns 30 anys vivint retirat a les muntanyes, va escriure un llibre sobre tot el que havia après: “Recopilació i explicacions sobre l’I Txing (Yi Jing)”.
Es basa en tres idees bàsiques: el Qi (Txi), la lògica i l’actuar parant esment a les variables que hi ha.
El que ens interessa ara és el diagrama de la unió Yin-Yang que va proposar, conegut pel diagrama de Lái Zhīdé: representa l’evolució del cel, la terra i tots els éssers de l’univers (“els deu mil éssers”).
El diagrama consta d’un punt central transparent i dos braços, un blanc i l’altre negre, que giren en sentits oposats. És el que es coneix com Bei si kou.
Bei si kou significa “filaments invertits nuats”: són les dues línies (filaments) que formen una espiral i tracen corbes oposades (Bei si) en anar en sentits oposats (invertits)
Les línies corbes estan unides per un punt (nus, kou) central, on es fusionen.
En altres paraules, Bei si kou són les línies sinuoses que divideixen el diagrama del Tai Txí (Tai Ji Tu), més conegut com diagrama Yin-Yang.
La línia vertical del diagrama mostra que el Yin i el Yang no estan separats totalment, si no que dins del Yin hi ha Yang i a l’inrevés, dins del Yang hi ha Yin.
Et recorda a l’estructura de les galàxies en espiral?

Explicació del diagrama de Lái Zhīdé
Lái Zhīdé era taoista, i per fer el diagrama Yin-Yang s’inspira en el capítol 42 de Tao Te King (Dào Dé Jīng), el llibre que va escriure Lao Tsé.
El Tao engendra a l’Un.
Del Tao neix l’Un, de l’Un neix el Dos.
El Dos engendra al Tres, el Tres engendra els Deu Mil Éssers.
Ara anem a relacionar les paraules anteriors amb el diagrama Yin-Yang, així com visualitzar la imatge amb la galàxia espiral en què vivim: la Via Làctia.
El Tao engendra a l’Un
Es comença en l’estat de Wu Ji (sense pols), és un estat indiferenciat on tot és possible, així que no hi ha límits. És el “buit indeterminat”. D’aquí neix el Qi (Txi), l’energia. Es troba en el cercle interior, és l’anomenat Cel Anterior.
Comparat amb la Via Làctia, equival al centre de la galàxia.
Del Tao neix l’Un, de l’Un neix el Dos
Quan el Qi (Txi) decideix passar a l’acció, la intenció fa que aparegui Yang dins de Yin i Yin dins de Yang. Així neix el Tai Txí. El Tai Txí és el canvi mateix.
El Yin-Yang es troben en el Cel Posterior. Quan comencen a girar apareixen els dos braços en espiral.
Aquesta rotació és la que es representa per aquests dos “braços” del diagrama, un de color blanc (Yang) i un altre negre (Yin). És com un remolí blanc i negre.
El Qi (Txi) es limita a si mateix originant el Yin i el Yang: es produeix la polarització (limitació). És el que es coneix com “el Cel Anterior atraient al Cel Posterior”.
Així, del Txi (u) neixen el Yin-Yang (dos). És l’inici de la dualitat, la primera diferenciació. S’han format dues polaritats de signe oposat.

Equivaldrien als braços en espiral de la nostra galàxia, a l’inici de ser formats.
És interessant esmentar la formació de les galàxies en espiral. Una de les teories ens diu que comença amb una galàxia en què tots els estels del voltant segueixen una òrbita més o menys circular. Si una altra galàxia està prou a prop (astronòmicament parlant), pot alterar aquestes òrbites (per la gravetat: segueix actuant la llei de gravitació universal).
La distorsió més simple és que les òrbites s’estrenyin una mica, i els estels ja no segueixen l’òrbita circular, si no més aviat el·líptica. A continuació, pot ocórrer que les òrbites siguin arrossegades, canviades. Si ajuntem aquests dos esdeveniments, es pot produir una espiral amb dos braços.
Els estels se segueixen desplaçant al voltant de les òrbites i bàsicament ja no tenen més alteracions. Algunes òrbites poden acostar-se molt i creen els braços en espiral. Les òrbites més allunyades creen les aparents zones “buides”.
Pots veure aquest procés en el següent vídeo, en el qual hi ha una animació de la formació de les galàxies en espiral, des d’un estat “sense diferenciar” a la formació dels braços de l’espiral, via Kevin Pluck:
Una vegada formada la galàxia en espiral, el moviment dels estels manté l’espiral. En el següent vídeo pots veure una simulació amb 20.000 estels, d’acord a la teoria d’ones de densitat. La velocitat dels estels interiors s’ha exagerat en comparació dels estels exteriors, així la visió és més espectacular, a més mostra més clarament que l’estructura de l’espiral es manté. No es té en compte a la matèria fosca. Via Ulrich Utiger:
El Dos engendra al Tres, el Tres engendra els Deu Mil Éssers.
En altres paraules, va sumant complexitat fins que abasta tot el que existeix. Com? En la variació de Yin i de Yang, en com s’uneixen i interaccionen entre ells.
El Tres vindria a ser el centre de la galàxia més el braç Yin i el braç Yang. Tots dos principis girant al voltant d’un mateix centre. El moviment permanent es produeix per l’alternança de moviment (Yang) i quietud (Yin).
Segons les proporcions de Yin-Yang, sorgeixen els cinc elements, simbolitzats per: aigua, fusta, foc, terra i metall. I d’ells sorgeix tota la resta.
En la galàxia de la Via Làctica, al voltant del centre giren diferents braços. Un d’ells es diu el Braç d’Orió, que és on es situa el nostre sistema planetari. Ho anomenem Sistema Solar a causa del nom del nostre estel, el Sol (Sun en anglès).
El nostre planeta, La Terra, és el tercer planeta rocós que gira al voltant del Sol. És un planeta ple de vida. La Terra és la nostra llar, i és un bonic i petit punt blau que viatja en la immensitat del cosmos.

Bei si Kou i Tai Txí Txuan (Tai Ji Quan)
L’estil Wudang Zhao Bao de Tai Txí Txuan es basa en el taoisme i està inspirat en el diagrama de Lái Zhīdé. En concret, en el Bei si kou.
Es va mantenir en secret durant generacions, fins que finalment es va donar a conèixer. El que sabem és gràcies a Du Yuan Hua , que en 1935 va fer un resum en el llibre “Ortodòxia del Tai Ji Quan”.
El Bei si kou aplicat al Tai Txí Txuan seria:

El Tao engendra a l’Un
En Tai Ji Quan correspon a la postura Wu Ji.
En el nostre cos equival al Dan Tien, concretament al Dan Tien inferior, que és on es guarda el Qi (Txi) del Cel Anterior. Es troba en el nostre abdomen, entre el melic i el punt d’acupuntura conegut com Mingmen (4 DM).
Del Tao neix l’Un, de l’Un neix el Dos
S’utilitza la intenció per fer baixar el Qi Yang del punt Jian Gong (en Dan Tien mitjà, entre pit i esquena) fins al Dan Tien inferior, de manera que, per compensar, el Qi Yin dels ronyons puja. Encara no s’ha mogut gens, ha estat la intenció, però ja apareix Yang dins de Yin i Yin dins de Yang.
Vindria a ser obrir la forma de Tai Txí Txuan.
Quan tots dos (Yin-Yang) passen a l’acció és quan apareixen Yin i Yang. Així neix el Tai Ji i comença a girar el Qi (Txi) del Dan Tien.
El Dos engendra al Tres, el Tres engendra els Deu Mil Éssers.
La realització de les diferents formes (Tao Lu) del Tai Txí Txuan ens porta a una infinita alternança entre tots dos principis: Yin (calma, relaxació) i Yang (acció, activitat).
De vegades, les tècniques dinàmiques de les postures ens recorden directament el Bei si kou, com quan movem els braços i les mans en forma circular, que recorda als braços d’una galàxia en espiral. El nostre centre seria el Dan Tien, d’on han de procedir tots els moviments.
Et preguntes com és el Bei Si Kou aplicat al Tai Txí Txuan? En el següent vídeo pots gaudir de la pràctica de l’estil Wu (Yuxiang), basat en el diagrama TaiJi de Lái Zhīdé, realitzada per Zhang Xiumu, via Xiumu99:
Gràcies pel temps compartit.
Cuida l’esperit.